El Cau del Duc de Torroella de Montgrí / Narcís Soler i Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Muntanya, núm. 135 (2011) , p. 15

Descripció de la indústria lítica i possible cronologia del Cau del Duc a Torroella de Mongrí.

¿La Primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? : nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torroella del Montgrí, Baix Empordà, Girona) / Eni Soriano, Narcís Soler i Masferrer, Joaquim Soler Subils
Soriano Llopis, Ignacio


En: Trabajos de prehistoria. Vol. 69, Núm. 1 (2012) , p. 149-161

La cuenta bitroncocónica de oro localizada en la cueva sepulcral de Cau del Tossal Gros (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, Girona) constituye la primera de este tipo conocida en la Península Ibérica. Estas cuentas son comunes en yacimientos del sur de Francia y se fechan de forma relativa en el Neolítico Final. Con el objetivo de establecer su proceso de producción se han realizado análisis de composición, radiológicos y traceológicos. Los resultados muestran la gran complejidad tecnológica de la pieza, sin paralelos conocidos en la Prehistoria peninsular. La datación radiocarbónica del yacimiento mediante tres fechas AMS y los materiales recuperadosa confirman una cronología de fi nales del IV-inicios del III milenio cal ANE. Finalmente, la comparación con los datos disponibles sobre la primera metalurgia del nordeste de la Península Ibérica permite proponer el posible origen, uso y valor social de esta peculiar cuenta áurea.

Estudio especroscópico de objetos de bronce procedentes de la sec. est. corte J. Ullastret / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Pyrenae: Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. vol. 17-18 (1981) , p. 303-314

Con intención de comprobar una posible evolución en la composición de las aleaciones de los objetos de bronce en diversos períodos cronológicos, así como de establecer posibles diferencias entre piezas de naturaleza diversa, y principalmente con ánimo de demostrar la fabricación de las mismas en el yacimiento por medio de la comparación de escorias y fragmentos de piezas terminadas de una misma procedencia locativa, intentando al mismo tiempo determinar la procedencia del mineral utilizado, procedimos a escoger una serie de veinticinco muestras de bronce provenientes del corte J, que junto al corte Q, situado a poca distancia del mismo, son las zonas que 'han aportado una mayor cantidad de elementos de bronce en el yacimiento de Ullastret.

Cronología de los bronces del "collet de Sant Antoni de Calonge" (Gerona) / Pere de Palol
Palol i Salellas, Pere de


Zaragoza : [s.n.], 1953
[29] p., [16] p. de làm. : il.
Separata de "PSANA"-II, p. 39-68, [16] p. de làm. Bibliografia.

Cronología de los bronces del "collet de Sant Martí de Calonge" (Gerona) / Pere de Palol
Palol i Salellas, Pere de


En: Caesaraugusta, No. 2 (1953) , p. 39-68, 8 h. de lám.

Hipogeus a Badalona : els desconeguts de l'arqueologia moderna / Alba Martín Cano
Martín Cano, Alba


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 89-104 : il.
Notes.

Amb la voluntat de mostrar i difondre el coneixement sobre els hipogeus a Catalunya neix aquest article que, en concret, dona a conèixer els de Badalona, on fins ara no se n'havia fet cap inven - tari ni estudi. Algunes de les intervencions arqueològiques por - tades a terme han revelat l'existència de nombrosos passadissos subterranis i gràcies a la documentació de la qual he disposat po- dem situar gairebé una vintena d'hipogeus a la ciutat. Hi analitzo les funcions i proposo una datació aproximada així com el motiu de la seva construcció a partir de les restes arqueològiques localitzades que s'han documentat a l'interior d'aquestes estructures.

La Destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona) / Jaume Noguera, David Asensio y Rafel Jornet
Noguera Guillén, Jaume


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 231-246 : il

Bibliografia.

El yacimiento ibérico de El Castellet de Banyoles se caracteriza por una serie de rasgos singulares, como las grandes dimensiones (4,2 ha), la complejidad arquitectónica de las construcciones y la aparición de objetos suntuarios o de prestigio. Todos ellos corroboran su interpretación como núcleo urbano de primer orden, con un papel central en el territorio ilercavón. Uno de los debates más antiguos sobre esta ciudad ibérica es el de las causas y cronología precisa de la destrucción violenta que marca su súbito final. Para aportar datos consistentes sobre esta cuestión, realizaremos una revisión de los materiales arqueológicos provenientes tanto de las excavaciones antiguas como de las intervenciones recientes a cargo de la UB y de las prospecciones de los campos adyacentes, que han permitido reconocer la existencia de un probable campamento romano de campaña. En último término, se plantea todo el conjunto de argumentos arqueológicos, históricos y de carácter estratégico o militar que nos permiten defender una datación de alrededor de 200 a.C. para la destrucción de El Castellet de Banyoles.

Aportaciones al proceso de iberización en el curso inferior del Ebro: el ejemplo de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre, Tarragona) / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 95-102 : il.

Bibliografia.

Presentamos en este trabajo el resultado de las intervenciones efectuadas en el yacimiento de Sebes entre los años 2010 y 2011, donde hemos podido documentar la existencia de un asentamiento ibérico de nueva planta fechado en la segunda mitad del siglo VI a.C., poco tiempo después del abandono del asentamiento del Hierro I, ubicado en la parte más alta de la colina de Sebes. La proximidad entre los dos asentamientos y los restos materiales recuperados parecen indicar un ligero traslado poblacional, dentro de una dinámica interna de cambio en la sociedad ibérica, en una etapa de transición previa a la consolidación de un nuevo modelo poblacional durante el siglo v a.C.

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.

Las Necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona) / Maria Carme Belarte Franco, Assumpció Malgosa Morera, Jaume Noguera Guillén, Pau Olmos Benlloch, Giampaolo Piga



En: Trabajos de Prehistoria. vol. 70, num. 2 (2013) , p. 295-314

Se presentan los resultados de las recientes intervenciones arqueológicas realizadas en la necrópolis del Hierro I de Sebes (Flix, Tarragona). Se ha precisado la extensión de la necrópolis, su duración, los rituales funerarios y la estructura social de la población mediante técnicas y métodos de carácter interdisciplinar (antropología, carbono 14, prospecciones geofísicas). Se ha constatado la coexistencia de túmulos y urnas y la agrupación de las estructuras en dos áreas. Sobre esta base se pretende mejorar el conocimiento de las necrópolis de cremación en un territorio de contacto entre diferentes tradiciones de enterramiento. Se dan a conocer datos inéditos procedentes del estudio antropológico de los huesos cremados de Sebes y de las dataciones radiocarbónicas de algunos de ellos. Estos datos, considerados en conjunto con los del resto de la necrópolis, permiten relacionarla más con las necrópolis tumulares leridanas que con las del Bajo Aragón-Terra Alta.

Refet: Tema obert 1. Ocupació de l'Edat del Bronze Antic a Refet (Artesa de Segre) i algunes consideracions sobre la seva pauta d'assentament en el marc de l'Edat del Bronze a les valls del Segre i del Cinca / Jordi Pérez i Conill
Pérez i Conill, Jordi


En: 181975 Megalitisme, gravats i cupuliformes : l'imaginari de l'home prehistòric : actes de la XXXIV Jornada de Treball, Artesa de Segre. [S.l.] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2004. p. 172-200

Primers resultats del projecte paleoecològic i historicoarqueològic "4.000 anys de l'estany d'Ivars i Vila-sana i la seva gent" / N. Alonso, J. Armengol, A. Colet, A. Curras, O. Escala, E. Junyent, R. Julià, J.A. López-Sáez, M.A. Marqués, A. Martínez Elcacho, F. Mezquita, J. Reed, S. Riera, L. Zamora



En: 212973 Patrimoni natural i històric de L'Estany d'Ivars i Vila-Sana : ponències presentades a les Jornades de Patrimoni Natural i Històric de l'Estany celebrades el 15 i 16 de desembre de 2006 a Mollerussa. [Mollerussa] : Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-Sana, 2007. p. 61-78 : il., gràf

La Ceràmica baixmedieval de cuina del castell de Mata de Mataró (Maresme) / Marta Nolla Enfedaque
Nolla Enfedaque, Marta


En: 172843 El S. XV, temps de canvis i incerteses : actes del Simposi In Maritima : 1r simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Dalt : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, DL 2017. p. 231-248 : il

Bibliografia.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer un petit conjunt inèdit de ceràmica de cuina medieval procedent de les excavacions efectuades al Castell de Mata. També exposar la cronologia i tipologia que se li ha assignat.

Caserna de Sant Pau del Camp (Barcelona) : noves dades per al neolític antic cardial del nord-est peninsular / Anna Gómez Bach, Miquel Molist Montaña
Gómez i Bach, Anna


En: Cypsela. Girona, núm. 20 (2014-2016) , p. 11-23 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

La Seqüència crono-cultural de la prehistòria catalana. Anàlisi estadística de les datacions radiomètriques de l'inici de l'holocè a l'edat del ferro / Joan A. Barceló
Barceló Álvarez, Juan Antonio


En: Cypsela. Girona, núm. 17 (2008) , p. 65-88 : il. (Tema monogràfic) 
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

Diacronia durant la prehistòria recent a Can Roqueta (Sabadell-Barberà del Vallès, Vallès occidental) / Xavier Carlús, Francisco Javier López Cachero, Noemí Terrats, [et al.]



En: Cypsela. Girona, núm. 17 (2008) , p. 115-142 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

Noves dades arqueometal·lúrgiques d'objectes metàl·lics de base coure dipositats al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona / Grup de Recerca Arqueològica del Nordest Peninsular : GRANEP



En: Cypsela. Girona, núm. 17 (2008) , p. 143-148 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

Sobre la cronologia de la necròpolis del Calvari del Molar i l'horitzó funerari del bronze final - primera edat del ferro a l'Ebre. Noves datacions absolutes / Núria Rafel Fontanals, Xosé-Lois Armada Pla
Rafel i Fontanals, Núria


En: Cypsela. Girona, núm. 17 (2008) , p. 149-159 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

Santa Digna III. Un hàbitat del bronze final III al Vallès oriental / Aida Alarcos Ballart, Roberto González Jiménez, Pablo Martínez Rodríguez
Alarcos Ballart, Aida


En: Cypsela. Girona, núm. 16 (2007) , p. 161-176 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

La Descoberta, el plantejament de l'excavació de Montlleó i el seu desenvolupament cronològic / Xavier Mangado i Núria Rodríguez
Mangado Llach, Xavier


En: 195788 Montlleó : el paleolític superior a la Cerdanya : resultats de 20 anys de recerca arqueològica : homenatge a Oriol Mercadal Fernàndez ; Mangado, Xavier (Coord.). Barcelona : Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques : Societat Catalana d'Arqueologia, 2018